Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 53», p. 618. Columna Edicions.
Qui no crida no és valent
5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.
Qui més xilla, més valent
2 fonts, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Qui més chilla, més valent
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Qui no crida no és valent
1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Qui no crida, ni és valent
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui ne crie pas, n'est pas courageux.
Lloc: Catalunya del Nord.