Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 53», p. 618. Columna Edicions.
Qui no crida no és valent
7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.
Qui més xilla, més valent
2 fonts, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Qui no crida no és valent
2 fonts, 1936.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Així hu creu la gent que jutja en tot per les apariències. Es de notar que en lo títul d'este ditxo, va publicar-se fins a 1900, segons informa «La Veu de Tortosa», del 4 de Novembre d'aquell any, una comèdia en un acte, original de D. Josep Alcoverro i Carós.
Lloc: Comarca de Tortosa.
Qui més chilla, més valent
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Qui no crida, ni és valent
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui ne crie pas, n'est pas courageux.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui no crida, no és valent
1 font, 1926.
Lloc: Tortosa.