Paremiologia catalana comparada digital

Qui no deu, del seu beu

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Qui no deu, de lo seu beu

2 fonts, 1926.
Lloc: Tortosa.
Font: Bayerri Refr. i, 475.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Deure Refr. e)». Editorial Moll.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 72. Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Illes Balears.

Qui no deu, de lo seu no beu

1 font, 2008.
Beu i menja i disfruta…
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10.1. Deutes. Refranys», p. 457. Editorial Moll.

Qui no deu, del seu beu

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui ne doit rien, boit ce qui lui appartient.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Jugar i beure / Jouer et boire», p. 266. Robert Morel Editeur.