Paremiologia catalana comparada digital

Qui no estalvia la llenya i l'aigua no sap estalviar gaire

5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1915.

Qui no estalviá / la llenya i l'aiga / no estalviá lo atre gaire

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/97/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui no estalvia la llenya i l'aigua no sal estalviar gaire

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 435. Edicions 62.

Qui no estalvia la llenya i l'aigua no sap estalviar gaire

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1168. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui no estalvia la llenya i l'aigua, / no estalvia l'altre gaire

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui n'économise pas le bois et l'eau, / n'économise guère les autres choses.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Estalvi i malgastar / Économie et gaspillage», p. 290. Robert Morel Editeur.

Qui no estalvia la llenya i l'aigua, no estalvia 'lo' altre gaire

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «9. Qui té duros fuma puros, qui té rals fuma «Ideals»», p. 98. Museu del Montgrí i del Baix Ter.