Paremiologia catalana comparada digital

Qui no fa mal, no en pot haver

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Qui no fa mal, no en pot haver

2 fonts, 1984.
Qui no ofèn els altres, difícilment podrà rebre ell una ofensa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.3. Bé imal. Bo i dolent. Refranys», p. 399. Editorial Moll.
Qui no agravia ningú, difícilment l'agraviaran.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Moral», p. 240. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui no fa mal no en pot haver

1 font, 1993.
Suposa que els mals que se sofreixen solen ser conseqüència del mal procedir.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1701 Mal», p. 236. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui no fa mal, no'n pot haver

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVIII.- Moral», p. 313. Institut Menorquí d'Estudis.