Paremiologia catalana comparada digital

Qui no llaura a l'hivern, a l'estiu se'n ressent

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.

Qui no llaura a l'hivern, / a l'estiu se'n ressent

3 fonts, 1974.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1974): Terra Nostra, 13-14 - El nostre calendari «Desembre. 22. Sant Honorat; Sant Flavià. Hivern», p. 97. Terra Nostra.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon; Verdaguer, Pere (1977): Terra Nostra, 25 - El català a l'escola primària «Proverbis, refranys, dites», p. 87. Terra Nostra.
Respecte a la claror. De: Amades, Joan.
Lloc: Bellvís.
Font: Costumari català.
Serret quart (2005): Carrilet, 178 (1/11/2005) «L'hivern. Un apunt», p. 65. Revista Carrilet.

Qui no llaura a l'hivern a l'estiu se'n ressent

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Desembre», p. 1005. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el calendari de l'any. Dites i refranys de l'any. Estiu». Web.

Qui no llaura a l'hivern, a l'estiu se'n ressent

2 fonts, 1983.
Concepte d'hivern.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català I «Hivern. Desembre. Nadal», p. 4. Salvat, S.A. de Ediciones.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. Hivern», p. 184. Edicions 62.

Qui no llaura a s'hivern, en s'estiu se'n ressent

1 font, 2008.
Perquè durant l'estiu no es pot fer i perquè és senyal que no ha sembrat. Veg. 3958.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.4. Feines - Eines i estris», p. 216. Editorial Moll.