Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1110. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui no pot més, amb la dona s'acontenta
5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1884.
Qui no pot més, amb la dona s'acontenta
2 fonts, 1951.
Qui no pot més / s'acontenta amb sa muller
1 font, 1969.
Qui no pot mes, se contenta ab sa muller
1 font, 1884.
Equivalent en castellà: Quien más no puede, su mujer le basta, ó con su mujer se acuesta.
Qui no pot més, se contenta amb sa muller
1 font, 1992.
Sinònim: Qui més no pot, amb sa dona dorm | Qui no en sap més, amb sa mare es gita i no peca.