Paremiologia catalana comparada digital

Qui no se n'adona no se n'adoba

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1907.

Qui no se n'adona, no se n'adoba

3 fonts, 1926.
Indica que no es pot corregir d'un defecte aquell qui no regonegui que el té.
Lloc: Empordà, Urgell.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Adonar-se Loc. i Refr. b)», p. 206. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «X. La capacitat intel·lectual. L'error», p. 82. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 147», p. 235. Columna Edicions.

Qui no se n'adona no se n'adoba

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1143. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 409. Edicions 62.

Qui no se n'adona / no se n'adoba

1 font, 1907.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 79. L'Avenç.

Qui no se n'adona, / no se n'adoba

1 font, 1966.
Lloc: Lleida.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Adonar-se», p. 66. Edicions Polígrafa.

Qui no se n'adona, no s'adoba

1 font, 2000.
No es pot corregir d'un defecte aquell qui no reconegui que el té.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Adonar-se», p. 27. Editorial Moll.