Paremiologia catalana comparada digital

Qui no té cap, no té res

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1928.

Qui no té cap, no té res

6 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. Q», p. 342. Editorial Arte y Letras.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 845», p. 648. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Hi ha diverses variants, com ara «Si no hi ha cap, no hi ha res».
Lloc: País Valencià.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 177. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 290. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui no té cap no té res

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Constatació i evidències», p. 139. Editorial Sargantana.