Paremiologia catalana comparada digital

Qui no té gana, no cuita

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Qui no té gana no cuita

2 fonts, 1993.
Vol dir que les persones a qui no afecten els problemes hi posen poca atenció, poca diligència.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Gana», p. 61. Editorial Moll.
Vol dir que les persones a qui no afecten els problemes hi posen poca atenció, poca diligència. Vegi's n. 2862.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1398 Gana», p. 193. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui no te gana, / no cuita

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XI.- Cuina (menjúa, bevenda)», p. 295. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui no té gana, no cuita

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 179», p. 681. Columna Edicions.