Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui pa enceta i no fa creu, el dimoni se'l fa seu

17 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1979.

Qui pa enceta i no hi fa creu, el dimoni se'l fa seu

12 fonts, 1987.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. La superstició», p. 120. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Fa referència a un costum antic avui força perdut: fer una creu al pa abans de llescar-lo. Molt del pa que es ven avui ja surt de la fleca llescat.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «Q», p. 100. Edicions de 1984.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. Menjar i beure», p. 48. Garsineu Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del menjar i del beure», p. 14. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 329. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «A taula», p. 46. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «A taula». Web.
Equivalent en francès: Qui entame le pain sans faire la croix, le diable le fait sien.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «La taula...», p. 135. Sport-Entraide-Amitié.
El tema del pa, apareix al llarg de la Història , perquè la nostra civilització, que prové de l'Orient pròxim, Egipte, Palestina, el Mediterrani, té el pa com a primer aliment. A la Xina i a l'Orient no s'esmenta el blat ni la farina.
Vallverdú, Josep (2012): El món dels refranys «Exemples de la vida de cada dia. 1. Refranys del menjar i del beure», p. 7. Universitat de Lleida.

Qui pa enceta i no fa creu, el dimoni se'l fa seu

2 fonts, 1989.
E. V. Equip (1995): Revista Caprabo, 200 (agost'95) «REFRANYS CATALANS (5)», p. 44. Caprabo.
Recorda un dels costums de taula cristians: beneir el pa donant gràcies a Déu pels aliments rebuts.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «El menjar i el beure», p. 31. Editorial de Vecchi.

Qui pa enceta i no hi fa creu el dimoni se'l fa seu

2 fonts, 1979.
Cavall Fort (1979): Cavall Fort, núm. 411 (setembre 1979) «El que diuen els refranys sobre... El pa». Cavall Fort.
Abans a algunes cases es tenia el costum de gesticular el dibuix d'una creu darrera el pa abans d'encetar-lo, en senyal de benedicció.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Alimentació», p. 169. Institut Francesc Ribalta.

Qui pa enceta i no fa la creu, el dimoni el fa seu

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El pa», p. 76. Garsineu Edicions.