Paremiologia catalana comparada digital

Qui poc menja quan està malalt, menja molt quan no està mal

8 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1908.

Qui poc menja quan està malalt després molt menja quan està bo

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1078. Editorial Selecta-Catalonia.
Sinònim: Qui poc menja quan està malalt, menja molt quan no està mal.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 290. Edicions 62.

Qui poc menja quan està malalt, menja molt quan no està mal

2 fonts, 1999.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Sinònim: Qui poc menja quan està malalt després molt menja quan està bo.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 290. Edicions 62.

Qui poc menja quan està malalt després molt menja

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Malalt», p. 43. Edicions Polígrafa.

Qui poc menja quan està malalt menja molt quan no està mal

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1088. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui pòc menja quan està malalt, després molt menja

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de juny de 1908, núm. 22», p. 72. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui poc menja quan està malalt, després molt menja

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 627», p. 760. Columna Edicions.