Paremiologia catalana comparada digital

Qui res no té, amb poc s'alegra

5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.

Qui res no té, amb poc s'alegra

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 500», p. 632. Columna Edicions.

Qui res té amb poc s'alegra

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 293. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui res te, en poc es contenta

1 font, 2008.
Literal.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Qui res té, en pòc s'alegra

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 243. Editorial Arte y Letras.

Qui té poc de poc s'alegra

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Rics i pobres», p. 100. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.