Paremiologia catalana comparada digital

Qui res no té, amb poc s'alegra

8 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1926.

Qui no té res, / en poc se conforma

1 font, 2018.
Aquesta dita parla de la resignació, virtut que consisteix a acceptar de bon grat les adversitats i els infortunis. Destaca com els més desvalguts suporten les seues desgràcies i de com es conformen amb qualsevol cosa que puga millorar mínimament la seua situació.
Lloc: Alcanar.

Qui no té res, en poc se conforma

1 font, 2018.
Lloc: Alcanar.

Qui res no té, amb poc s'alegra

1 font, 1992.

Qui res té amb poc s'alegra

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.

Qui res te, en poc es contenta

1 font, 2008.
Literal.

Qui res té, en pòc s'alegra

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.

Qui té poc de poc s'alegra

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.

Qui té poc, de poc s'alegra

1 font, 1926.
Significa que el costum de la sobrietat o de l'escassesa fa més agradables els casos d'abundància.
Sinònim: Qui a poc està avesat, amb poc s'acontenta | Qui poc té, amb poc s'aconhorta.