Faula 17a del segon llibre, «De la mosca i la formiga». Aquests dos insectes tractaven de quin dels dos era de més categoria. La mosca es creia superior a tot altre animal, perquè menjava a la taula del rei. La formiga li objectà que, si bé era cert, tothom la mirava amb fàstic i oprobi. De: Isop.
Qui s'alaba es desalaba
9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1935.
Qui s'alaba es desalaba
4 fonts, 1935.
De la faula d'Isop «De la mosca i la formiga».
Mal assunto quan fan servir la criatura per quedar bé ells. Qui s'alaba es desalaba, deia la senyora Escolàstica.
Qui s'alaba, es desalaba
4 fonts, 1956.
Lloc: Eivissa.
Presumir és contraproduent.
Sinònim: Veg. tb. Qui s'alaba és perquè ho ha de menester | Sa pròpia alabança rebaixa.
Lloc: Eivissa.
La lloança en la pròpia boca embruta. Cf. laudet te.
Equivalent en llatí: Laus in proprio ore sordescit.
Font: HW37834.
És lleig de fer l'elogi de si mateix. De: Ciceró.
Equivalent en llatí: Deforme est de se ipsum praedicare.
Font: Off. 1.137.
El qui s'alaba / es desalaba
1 font, 1947.
La mosca i la formiga discutien sobre quina d'elles gaudia de més avantatges. Deia la mosca que ella menjava amb els reis i els grans magnats, que tastava llurs viandes primer que ells, que vivia en llur corona i que besava impunement els llavis de les dames més boniques i gentils, avantatges de què no fruïa cap altre animal de la creació. La formiga li va retreure que era fastigosa, que tothom la mirava amb menyspreu i amb repugnància (continua a l'original). De: Isop.
Font: Llibre segon.