Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Fred i calor», p. 258. Edicions Tres i Quatre.
Qui s'arrufa té fred de peus
9 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1969.
Qui s'arrufa té fred de peus
4 fonts, 1993.
Lloc: Marina Baixa.
Qui s'arrufa, el fred se'l menja
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui se décourage, est transi de froid.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui s'arrufa, es fred se'l menja; o qui s'arrufa, té fred de peus
1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Qui s'arrufa, es fret se'l menja
1 font, 1972.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Qui s'arrufa, té fred de peus
1 font, 1984.
Qui perd es coratge, sa fam el va a veure.
Lloc: Menorca.