Paremiologia catalana comparada digital

A la punta de la llengua

66 recurrències en 33 variants. Primera citació: 1767.

Tenir a la punta de la llengua

15 fonts, 1767.
Comú. De: Molué, Xavier (1923).
Lloc: Montblanc.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0049 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434710304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Comú. De: Molué, Xavier (1923).
Sinònim: Tenir a la punta dels dits.
Lloc: Montblanc.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0049 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434710304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
A la punta de la llengua ho tinc y no puc dirho: y això que sé pels caps dels dits tota lastòria.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 51. Librerías París-Valencia.
Bé tinc á la punta de la llengua mes de quatre còses que vindrien com anell en dit.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 66. Librerías París-Valencia.
No poder dir una cosa sabuda perquè no es recorda, o no és oportú.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
No poder dir una cosa sabuda perquè no es recorda, o no és oportú.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
En bona refè, estem ben apanyats, per no dir el que tinc a la punta de la llengua!
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «I. Com ens hem vist. 5. Mesura», p. 63. Editorial Pòrtic.
Equivalent en castellà: Tener en la punta de la lengua.
Font: DE.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «IV. Un campo semántico. Llengua», p. 198. Estudios Románicos.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua», p. 197. Universitat Miguel Hernández.
No recordar una cosa sabuda.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Enteniment: memòria», p. 77. Edicions 62.
Flint tenia a la punta de la llengua l'afirmació que ell hauria fet el mateix en el lloc de Wilt, abandonar el cotxe on fos i fotre el camp corrent com una daina, quan se li va acudir una altra cosa.
Sharpe, Tom (1984): Wilt, més que mai «18», p. 216. Columna Edicions.
Bé tinc a la punta de la llengua més de quatre coses que vindrien con anell en dit i van rodant l'albarda d'encaixar-les no més així, dolcet, dolcet, però xiton que la rabosa ve pel món i qui tinga cues que pele fulla, que a mi tant me s'hi dóna blanc com negre i passa Galana.
Font: Galiana, Lluís a "Rondalla de Rondalles"
Soler Godés, Enric (1934): Mirador, 305 (15 desembre), p6 «Fra Lluís Galiana», p. 6. Miraguano Ediciones.
Que corri el vi i el xampany, que s'oblidin les noies de lo que tenen a la punta de la llenga des de fa dies.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Qui dispararà primer? - I», p. 51. Edicions Proa.
Lloc: Mallorca.
Sureda, Xesca (2016): Biaix. Treballam la llengua i la literatura catalanes «Locucions i frases fetes - http://biaix.blog.cat/2016/12/15/locucions-i-frases-fetes/». Blogger.
Estar a punt de recordar.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Frases fetes», p. 75. Tàndem Edicions.

Tenir-ho a la punta de la llengua

7 fonts, 1970.
Estar a punt de recordar-ho sense acabar d'aconseguir-ho.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. La llengua i el parlar», p. 172. Editorial Gregal.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tenir», p. 68. Edicions Polígrafa.
JM, Mercè (2021): «https://twitter.com/27419/status/1461363650371883015». Twitter.
Equivalent en castellà: Tenerlo en la punta de la lengua.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «IV. Un campo semántico. Llengua», p. 197. Estudios Románicos.
Ser a punt de dir una cosa que no ens ve el nom.
Martín Lloret, Míriam (2023): La tarda de Catalunya Ràdio «Que és un «matutero»? A l'Ebre ho tenen clar. I la Míriam Martín, també». Catalunya Ràdio.
Estar a punt de dir quelcom.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «llengua», p. 91. Editorial Millà.
Estar a punt de recordar una cosa.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Llengua», p. 38. Curbet CG Edicions.

Tenir una cosa a la punta de la llengua

3 fonts, 1994.
No poder dir una cosa sabuda perquè momentàniament no es recorda, o no és oportú.
Equivalent en castellà: Tener una cosa en la punta de la lengua.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 85. Edicions 62.
Intentar recordar una cosa.
Equivalent en francès: Avoir quelque chose sur le bout de la langue.
Lillo, J. Miquel (2014): La paraula en imatges «http://lallenguaimaginada.blogspot.com.es/2014/12/tenir-una-cosa-la-punta-de-la-llengua.html». Blogger.
Intentar recordar una cosa.
Equivalent en castellà: Tener una cosa en la punta de la lengua.
Lillo, J. Miquel (2014): La paraula en imatges «http://lallenguaimaginada.blogspot.com.es/2014/12/tenir-una-cosa-la-punta-de-la-llengua.html». Blogger.
Intentar recordar una cosa.
Equivalent en anglès: To have something on the tip of one's tongue.
Lillo, J. Miquel (2014): La paraula en imatges «http://lallenguaimaginada.blogspot.com.es/2014/12/tenir-una-cosa-la-punta-de-la-llengua.html». Blogger.
Oral / González, Àngels (1994). Font oral.

Tindre a la punta de la llengua

3 fonts, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 134. Universitat Autònoma de Barcelona.
No recordar, momentàniament, una cosa sabuda.
Font: ME, AL, CL, CO, CR, FX, G, MR, N, TC, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 175. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. T», p. 67. Edicions Víctor.

Tindre-ho a la punta de la llengua

3 fonts, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/37/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions...», p. 149. Editorial l'Esquer.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua», p. 198. Universitat Miguel Hernández.

A la punta de la llengua

2 fonts, 2011.
Ella, que sempre tenia la paraula extirpar a la punta de la llengua, em va dir que en aquella casa no hi havia lloc per als lladres.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Memòries d'un mentider sincer - 1. Mentides», p. 205. Edicions Proa.
Equivalent en anglès: To have something on the tip of your tongue.
Traité, Javier (2023): El Nacional «Aquestes expressions catalanes no tenen cap sentit en altres idiomes - https://www.elnacional.cat/ca/estil-vida/expressions-catalanes-sense-sentit-altres-idiomes_1080207_102.html». El Nacional.cat.
Sinònim: Al cap de la llengua.
Equivalent en castellà: En la punta de la lengua.
Traité, Javier (2023): El Nacional «Aquestes expressions catalanes no tenen cap sentit en altres idiomes - https://www.elnacional.cat/ca/estil-vida/expressions-catalanes-sense-sentit-altres-idiomes_1080207_102.html». El Nacional.cat.

Tindre u en la punta de la llengua una cosa

2 fonts, 1997.
Estar a punto de acordarse, sin dar con ella.
Equivalent en castellà: Tener uno en la punta de la lengua una cosa.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «P», p. 118. Comercial Denes, SL.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua», p. 198. Universitat Miguel Hernández.

Tindre una cosa a la punta de la llengua

2 fonts, 2003.
Estar a punt de dir una cosa.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «L», p. 91. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 135. Universitat Autònoma de Barcelona.

A la punta de la llenga

1 font, 2011.
Ho he tingut a la punta de la llenga, però temia que la conversa podria degenerar en retrets.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «De casa en casa - II», p. 119. Edicions Proa.

Ho tinc a la punta de la llengua

1 font, 2001.
De: Plaute.
Equivalent en llatí: Haeret mihi in summins labris.
Font: Frase basada en Plaute (Trin. 910).
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «1116». Enciclopèdia Catalana.

Hu tinch á la punta de la llengua

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Quedar-me a la punta de la llengua

1 font, 1995.
Alsius, Salvador.
Alsius, Salvador (1995): Avui «Al cap i a la fi. Tants caps...», p. C3. L'Avui / El Punt Avui.

Tenir (alguna cosa) a la punta de la llengua

1 font, 2004.
No poder dir una cosa sabuda perquè momentàniament no es recorda, o no és oportú / estar a punt de dir-la / estar a punt de recordar-lo i no acabar-ho d'aconseguir.
Tinc la frase feta que necessites per al teu escrit a la punta de la llengua / Sí que li sé el nom; el tinc a la punta de la llengua; espera't, que ja el recordaré un moment o altre.
Sinònim: Tenir (alguna cosa) a flor de llavis.
Font: * / R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Recordar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Tenir (quelcom) a la punta de la llengua

1 font, 1996.
No poder dir una cosa sabuda perquè momentàniament no es recorda, o no és oportú.
Sinònim: No recordar, no caure-hi, estar a punt de dir, estar temptat de dir.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 336. Edicions 62.

Tenir (una cosa) a la punta de la llengua

1 font, 2014.
Recordem que a Vic es diu «llenga».
Quan li van demanar el nom del seu consogre, va dir: «el tinc a la punta de la llenga, però no em surt».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 314. Llibres de l'Index, S.A..

Tenir (una cosa) al cap ó punta de la llengua

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 251. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Tenir a la punta de la llengua (un nom)

1 font, 2000.
Estar a punt de recordar-lo i no acabar-ho d'aconseguir.
Equivalent en castellà: Tener en la punta de la lengua.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Llengua», p. 141. Enciclopèdia Catalana.

Tenir alguna cosa al cap de la llèngua

1 font, 1805.
F. voler dir alguna cosa sabuda, sèns recordarse del nom ó expressió ab que s'ha de dir.
Equivalent en llatí: In cuspide linguae habere vel latere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llèngua», p. 49.
F. voler dir alguna cosa sabuda, sèns recordarse del nom ó expressió ab que s'ha de dir.
Equivalent en castellà: Tener algo en el pico de la lengua.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Llèngua», p. 49.

Tenir una cosa a la punta (o al cap) de la llengua

1 font, 2000.
Estar a punt de recordar-la, però no arribar a tenir-la en la memòria.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Llengua», p. 148. Editorial Moll.

Tenir una cosa a sa punta de sa llengua

1 font, 1999.
Estar a punt de recordar-se'n però no arribar a aconseguir-ho.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie A. Oblidar», p. 88. Hora Nova.

Tenir-ho a la punta de la «llenga»

1 font, 2016.
Fer esforços per recordar un nom o assumpte.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. T», p. 274. Autoedició.

Tenir-ho a la punta de la llenga

1 font, 2011.
Sé lo que penses. Ho has tingut a la punta de la llenga: Si no t'agrada, vés-te'n a una residència i deixa'ns tranquils.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «De casa en casa - IV», p. 172. Edicions Proa.

Tenir-ho a sa punta de sa llengua

1 font, 2008.
No sortir-li la paraula exacta que vol dir.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 338. Editorial Moll.

Tenir-ho al cap de la llengua

1 font, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Lloc: Banyoles.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0011 «202 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1359686». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tenir'ho al cap de la llenga

1 font, 1915.
Quan una cosa no recorda. De: Junyent, Eduard (1922).
Lloc: Vic (Osona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0105-0045 «Dites, refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434370304201/569/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tenirho al cap de la llengua

1 font, 1910.
Alguna cosa per' dir.
Equivalent en castellà: Tenerlo en la punta ó en el pico de la lengua.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. T», p. 189. Imp. de J. Horta.

Tindre (alguna cosa) a la punta de la llengua

1 font, 2003.
Ho tinc a la punta de la llengua.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Frases fetes». Web.

Tindre (una cosa) en la punta de la llengua

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 3445», p. 490. Columna Edicions.

Tindre en la punta de la llengua [un nom]

1 font, 2008.
Estar a punt de recordar-lo i no acabar-ho d'aconseguir.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Tindre una còsa en la punta de la llengua

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 287. Editorial Arte y Letras.

Tindre-ho en la punta de la llengua

1 font, 1989.
Malgrat que es diu pensa molt i parla poc; relacionades amb el xarrar... A cabassos.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XII. De parlar. L'orella. Sords i raons», p. 118. Autoedició.

Tindreu a la punta de la llengua

1 font, 1921.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Torreserona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Treure de la punta de la llengua

1 font, 1995.
Me l'has tret de la punta de la llengua.
Cabré, Jaume (1995): Avui «Enraonar. No emprenyis el meu amic», p. 48. L'Avui / El Punt Avui.