Paremiologia catalana comparada digital

Qui s'ha begut la mar, es pot beure l'estany

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1956.

Qui s'ha begut la mar, es pot beure s'estany

3 fonts, 1956.
Lloc: Eivissa.
Fajarnés Cardona, Enrique (2020): Recull de dites i refrans d'Eivissa «M», p. 134. Institut d'Estudis Eivissencs.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1956): Ibiza, núm. 3, 2a època, 1956 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 23. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Qui n'ha fet una de grossa, en pot fer una altra de menor.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 69. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui s'ha begut la mar, es pot beure l'estany

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Qui ha sigut capaç de superar alguna empresa difícil, pot superar-ne una de més fàcil.
Equivalent en castellà: Quien puede lo más, puede lo menos.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 369. Web.

Qui es beu la mar que es bega l'estany

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 293. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui s'ha begut la mar, se pot beure l'estany

1 font, 2000.
Significa que el qui ha fet una cosa extraordinària, en pot fer una de més corrent.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Mar», p. 73. Editorial Moll.