Paremiologia catalana comparada digital

Qui surt a caçar per Nadal cau en pecat mortal

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.

Qui surt a caçar per Nadal, cau en pecat mortal

4 fonts, 1983.
Lloc: S'Arenal.
Alzamora Bisbal, Jaume (1995): S'Unió de S'Arenal, 106 «Espigolant dins l'antigor (VI). Temps», p. 27. S'Unió de S'Arenal.
Des que fosqueja fins a les deu del dia de demà és pecat sortir a pescar i a caçar.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català I «24 de desembre», p. 97. Salvat, S.A. de Ediciones.
Mateix sentit que l'anterior.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els animals», p. 238. Editorial de Vecchi.
Estava prohibit. Hi havia la creença que les escopetes rebentarien si s'usaven aquest dia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les festes de desembre», p. 169. Edicions 62.

Qui surt a caçar per Nadal cau en pecat mortal

3 fonts, 1951.
Nadal és per passar-lo en família.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.2. Caçadors. Refranys», p. 59. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Desembre», p. 1006. Editorial Selecta-Catalonia.
Fucho, Felip (1998): El llibre de la caça. Els sistemes de caça a la Fatarella, Terra Alta «Refranys sobre la caça en general», p. 213. Columna Edicions.