Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 306. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Qui té bon veí, té bon matí
15 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1736.
Qui té bon veí, té bon matí
4 fonts, 1736.
Equivalent en castellà: Quien tiene buen vezino, tiene buen amigo.
Font: Capítol VI. (VI.12).
De: Ros.
Lloc: País Valencià.
Qui té bon veí té bon matí
3 fonts, 1993.
Qui te bon vehi, te bon mati
2 fonts, 1951.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
De: Torra, Pere.
Font: Dictionarium catalano-latinus.
Qui té dolent veí, té dolent matí
2 fonts, 1978.
Lloc: Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui té bon veí/molt bon camí ha
1 font, 1996.
Font: Refranys rimats i Proverbis àrabs i Certamen en honor de sant Cristòfol.
Demostra la fluida intercomunicació entre Aragó i tot Catalunya, especialment València i trobem proverbis amb codificacions paral·leles.
Equivalent en castellà: Qui mal quiere oyr, primero lo a decir.
Font: Del romancea proverbiorum.
Qui té bon vey / molt bon matí ha
1 font, 1996.
Proverbi 17.
Font: Refranys rimats (v. 44-45).
Qui té un bon veí té un bon matí
1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.