Paremiologia catalana comparada digital

Qui té bona pastera, l'hivern no l'espaterra

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Qui té bona pastera, l'hivern no l'espaterra

4 fonts, 1926.
Lloc: Súria.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Pastera Refr. b)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1053. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Si es té possibilitats de fer pa, es passa bé l'hivern.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. Hivern», p. 184. Edicions 62.

Qui té bona pastera l'hivern no l'espaterra

1 font, 1992.
La pastera és el recipient de fusta on s'hi guardava el llevat. A les cuines tradicionals també trobàvem la passadora, el sedàs, la pastereta i les llauteres.
Forgas Berdet, Esther (1992): El blat i el pa a les dites catalanes «Fer el pa. Pastera», p. 100. Edicions de L'Ateneu de Tarragona.

Qui té bona pastera, s'hivern no l'espatarrella

1 font, 2008.
Si pot fer pa, bé li va.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.4. Feines - Eines i estris», p. 217. Editorial Moll.