Paremiologia catalana comparada digital

Qui té casa, seu; qui té vinya, beu

12 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Qui té casa seu, qui té vinya beu

7 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1096. Editorial Selecta-Catalonia.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Lloc: Bages.
Estruch Subirana, Maria (2008): Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages «Annex del qüestionari: repertori de dites, refranys, locucions, frases fetes», p. 77. Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Vi». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 273. Edicions 62.
(1999): Recull de dites populars catalanes «Dites sobre la vinya». Web.

Qui té casa, seu; qui té vinya, beu

2 fonts, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «III. L'habitatge. La casa», p. 28. Pagès Editors.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Casa». Web.

Qui té casa seu i qui té vinya beu

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1679», p. 840. Columna Edicions.

Qui té casa sèu, i qui te vinya beu

1 font, 1926.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 5 (1 de juliol de 1926) «Refraner. II. De la vinya», p. 78. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Qui té casa, seu, i qui té vi, beu

1 font, 1982.
Lloc: Sant Quintí de Mediona (Penedès).
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De la vinya i el vi», p. 151. Museu de Vilafranca.