Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1188. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui té filles menja bunyols
10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1921.
Qui té filles menja bunyols
6 fonts, 1936.
Les filles reben un ventall de consells i advertiments socials, especialment les joves donzelles, com ja s'ha vist. Així mateix, apareixen de vegades en comparació o contraposició amb els fills homes i hi ha preferència envers ells per part de la família. Les filles sovint es mostren com una inversió dels pares per a garantir-se la feina durant un temps i la supervivència en la vellesa, però hi ha la creença tradicional que val més tenir fills que filles.
El que no té filles, menjarà bunyols
3 fonts, 2007.
Qui tinga filles casadores, les haurà de dotar de patrimoni i no es podrà permetre cap plaer, per poc que siga.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Qui té fills menja bunyols
1 font, 1921.
Se diu als pares quan naix una xiqueta.
Que ha segut xica, tu menjarás bunyols.
Equivalent en castellà: Tu comerás buñuelos si ha sido chica.
Lloc: València (Horta).