Paremiologia catalana comparada digital

Qui té llengua ha de tenir fets

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1993.

Qui té llengua ha de tenir fets

5 fonts, 1993.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «3. Exercicis. 3.2 Propostes didàctiques per a 2n i 3r cicles de l'Educació Primària. 2.10. H», p. 216. Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Parlar», p. 147. Edicions Tres i Quatre.
Quan una persona dona la paraula, ha de complir-la, no serveix de res fer promeses sense demostrar-ho amb fets reals, no s'hi val vendre fum.
Faves comptades (2018): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/Bo3bmrhFni3/». Instagram.
Quan un dóna paraula ha de complir.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 223. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua», p. 197. Universitat Miguel Hernández.

Qui té llengua, ha de tenir fets

2 fonts, 2000.
Qui és amant de les bravates, ha de saber complir-les.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 322. Editorial Moll.
Significa que el qui promet o braveja, ha de complir.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Llengua», p. 68. Editorial Moll.