Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1069. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui té penes i té vi li fan de bon pair, i qui no en té, de mal pair
13 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1923.
Qui té penes i té vi li fan de bon pair, i qui no en té, de mal pair
8 fonts, 1951.
Qui té penes i té vi, li fan de bon pair, i qui no en té, de mal pair
3 fonts, 2008.
Lloc: Bages.
Pair = digerir. És similar a l'anterior tant si entenem vi com a propietat com si l'interpretem com a medecina o pal·liatiu.
Qui té penes i té vi li fan de bon pair
1 font, 2006.
Qui te penes i te vi, / les te de bon pai, / i qui no'n te de mal pai
1 font, 1923.
Vol dir que allà on no hi falta tot no hi falta ressignació. Molt conegut. De: Carreras y Artau, Tomás.