Paremiologia catalana comparada digital

Qui té un bon ruc, té una mala bèstia

9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1909.

Qui té un bon ruc, té una mala bèstia

3 fonts, 1967.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 27. Editorial Millà.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Bèstia», p. 40. Editorial Millà.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.
Lloc: Cervera.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Bèstia 3», p. 152. Edicions Polígrafa.

Qui té un ruc, té una mala bèstia

2 fonts, 2011.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
És una opinió, encara que més val tenir que desitjar.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 74. Web.

Qui té un bon ruc té una dolenta bestia

1 font, 1923.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1923): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XIX. Manresa, juliol de 1923, núm. 81», p. 392. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui té un bon ruc, té una dolenta bèstia

1 font, 1992.
Sinònim: Qui té un bon ase, té un fumut animal.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII, p. 740. Columna Edicions.

Un bòn burro, es una mala béstia

1 font, 1909.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1909): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any V. Manresa, matj de 1909, núm. 32», p. 224. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.