Paremiologia catalana comparada digital

Home mort no parla

31 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1876.

Home mort no parla

10 fonts, 1883.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1148. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Lleida.
Anyell, J (1926): Vida lleidatana, Any I, Núm. 12 (15 d'octubre de 1926) «Refraner. IX. L'home», p. 192. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XII. La comunicació lingüística. La parla», p. 87. Pagès Editors.
Gheorghe, Gabriel (1986): Proverbele româneşti şi proverbele lumii romanice, p. 139.
Equivalent en francès: Homme mort ne parle pas.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Llei, gent de llei, plets / Loi, gens de lois, procès», p. 366. Robert Morel Editeur.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 42. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Mort / Morir», p. 237. Universitat Miguel Hernández.
Home mort no parla. 18-12-1882.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_507.jpg. Manuscrit.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «H», p. 169. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 35. Web.

Home mort, no parla

7 fonts, 1900.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la mort». Web.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Moltes vegades, la paraula i terme «home» és sinònim d'humanitat; d'altres correspon al gènere gramatical masculí. Vegem, a continuació, alguns refranys del primer grup, adreçats aparentment als homes —com a humanitat—, de manera que poden ser advertiment i consell per a homes i dones.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Rols i estereotips masculins. La humanitat i els altres», p. 49. Consell Insular de Menorca.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 50. Editorial Rourich.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «H», p. 35. Real Academia de Historia.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 21. Ajuntament de Banyoles.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. H», p. 141. Edicions Víctor.

Home mort no mou guerra

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1143. Editorial Selecta-Catalonia.
Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi (2018): Fins aquí hem arribat. Què fem i com celebrem el darrer adéu «La literatura de la mort. Paremiologia de la mort. Dites, refranys i frases fetes. Realistes», p. 45. Edicions Morera.
Realistes. De: Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi.
Font: Fins aquí hem arribat (Ed. Morera, Barcelona, 2018).
Catorze (2021): Catorze «Tast editorial. Fins aquí hem arribat - https://www.catorze.cat/biblioteca/fins-aqui-hem-arribat-94223/». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. L'home», p. 208. Edicions 62.

Home mort mai més parla

3 fonts, 1951.
Als qui es retreuen malifetes passades.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1148. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 391», p. 116. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Home mort ja mai més parla

1 font, 1990.
Diversos autors (1990): El Montseny i les Guilleries. Paisatge, mite i literatura «Literatura popular. Cançons. Becaina», p. 266. L'Aixernador Edicions.

Home mort jamai no parla

1 font, 1926.
Font: Cançó d'En Bacaina.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 121. La paraula cristiana.

Home mort mai més parla (o no parla)

1 font, 1999.
Als qui es retreuen malifetes passades.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 279. Edicions 62.

Home mort may parla

1 font, 1876.
Briz, Francesch Pelayo (1876): Calendari catalá del any 1877, p. 70. Estampa de la Renaxensa.

Home mort, mai més parla

1 font, 1926.
Font: A.-C. R.
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 121. La paraula cristiana.

Hòme mòrt, no parla

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «H», p. 130. Editorial Arte y Letras.

Homens morts no parlen

1 font, 1926.
De: Betge, Bernat.
Font: Lo somni (p.19, 15-16).
Capmany, Aureli (1926): La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge, dins 'La paraula Cristiana', 20 «La Paremia en 'Lo somni' de Bernat Metge», p. 121. La paraula cristiana.