Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1167. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui té un diner no està sense ell
6 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1736.
Qui té un diner no està sense ell
1 font, 1951.
Qui té un diner, no està sens ell
1 font, 1992.
Qui té un diner, no está sens'ell
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Qui té un diner, no està sense ell
1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Qui té un diner, no està sense ell; / si tens un diner per vil, mai arribaràs a mil
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui possède un liard, n'est pas sans rien; / si tu mépresis un liard, tu n'arriveras jamais à mille.
Lloc: Catalunya del Nord.