Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1148. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui va a Montagut el dret ha perdut
9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1915.
Qui va a Montagut el dret ha perdut
5 fonts, 1951.
Es dubtós que sigui de Montagut de Fluvià. Ref. Anna Parés i Puntas. Tots els refranys catalans. Pàg. 518.
Lloc: Garrotxa.
Qui se'n va de Montagut, el lloc ha perdut
1 font, 1992.
Sinònim: Al lloc de la guineu, qui se n'aixeca, no s'hi asseu.
Qui se'n va de Montagut, el seu lloc ja l'ha perdut
1 font, 2023.
Equivalent en castellà: Quien va a Sevilla pierde su silla.
Qui va a Montagut / el puesto ha perdut, / qui va a Tortellà / el puesto ha tornat trová
1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Qui va a Montagut, la cadira ha perdut. Ha d'anar a Tortellà per tornar-la a trobar
1 font, 2023.
Adaptació.
Equivalent en castellà: Quien va a Sevilla pierde su silla.
Lloc: Alta Garrotxa.