Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XI.- Cuina (menjúa, bevenda)», p. 295. Institut Menorquí d'Estudis.
Qui va a vega, no sopa
4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1918.
Qui va a vega, no sopa
3 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Qui s'enfarda d'una cosa, després no li ve de gust.
Lloc: Menorca.
Qui va a vega no posa
1 font, 1993.
Es diu per significar que s'ha menjat molt bé i el cos no necessita de nova alimentació per aquell dia. També ho hem sentit aplicar en to humorístic per dir que, per compensació a les despeses extraordinàries fetes, a la nit no s'havia de sopar.