Paremiologia catalana comparada digital

A gran secada, gran remullada

53 recurrències en 35 variants. Primera citació: 1736.

A gran seca, gran remullada

6 fonts, 1736.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Seca = sequera, secada, sequedat. Les solucions han de ser proporcionades a la gravetat dels problemes.
Sinònim: A grans mals, grans remeis || Similars: A carn de llop, dent de gos | A carn dura, dent aguda.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Pluges i rellamps», p. 586. Web.
De: Ros.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 53. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 45. Librerías París-Valencia.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. A», p. 113. Edicions Víctor.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.5. Menjar i beure. 4.5.3. Beure: l'aigua i el vi», p. 81. Eixam Edicions.

A gran sequera, gran mullada

4 fonts, 1999.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oficis». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «del pagès». Web.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. Del pagès», p. 31. Revista L'Estel.

A gran sèca, gran arremullada

2 fonts, 1900.
Equivalent en castellà: A bocado harón, espolada de vino.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VII. Begudes», p. 238. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: A buen y mal comer, tres veces beber.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VII. Begudes», p. 238. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: A torrezno de tocino, buen golpe de vino.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VII. Begudes», p. 238. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en castellà: Comer poco, y remojarlo bien.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VII. Begudes», p. 238. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en francès: A morceau retif, éperon de vin.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VII. Begudes», p. 239. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en llatí: Bolus iners, stimulante mero, descendit in alvum.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VII. Begudes», p. 239. Centre Excursionista de Catalunya.
Equivalent en italià: Il mangiare insegna a bere.
Lloc: País Valencià.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «VII. Begudes», p. 239. Centre Excursionista de Catalunya.

A gran secà, gran remullà

2 fonts, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Camp». Web.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. Viene a mostrar que después de días de calma pluviométrica, el ambiente atmosférico es favorable para producir tormentas. Hay creencias en la isla que días en verano son calurosos y sin viento, que predicen en pocos días tormentas. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 595. Universitat de les Illes Balears.

A gran secada, gran remullada

2 fonts, 2008.
Després d'una temporada llarga sense ploure, plou molt.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.

Després d'una gran secada ve una gran mullada

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 946. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Después d'una bona secà una bona remullà

2 fonts, 2005.
Donar-li gust al cos quan ha passat un dijuni llarg... de lo que siga. De: Borràs Jarque, Joan Manuel.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Font: Refranys i frases fetes de Vila-real.
Pérez Silvestre, Sergi (2005): Font, 7 (2005) «Refranys i frases fetes de Vila-real. Escarbant amb Joan Manuel Borràs Jarque. D», p. 36. Ajuntament de Vila-real, accepció 2.
En ploure massa quan s'ha fet desitjar. De: Borràs Jarque, Joan Manuel.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Font: Refranys i frases fetes de Vila-real.
Pérez Silvestre, Sergi (2005): Font, 7 (2005) «Refranys i frases fetes de Vila-real. Escarbant amb Joan Manuel Borràs Jarque. D», p. 36. Ajuntament de Vila-real, accepció 1.

A gran seca gran arremullada

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Seca 7», p. 69. Edicions Polígrafa.

A gran seca segueix gran remullada

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La pluja», p. 148. Pagès Editors.

A gran seca, gran arremullada

1 font, 1767.
Li tragueren un gòt de ví, ple de góm á góm, y dient, á gran seca, gran arremummada, sel pipá, com un be de Déu, á la salut de tots.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 37. Librerías París-Valencia.

A gran sequera, gan mullada

1 font, 2008.
Després d'un cicle de sequera, n'hi sol haver un altre de pluges.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.8. Pluja i sequera. Refranys», p. 104. Editorial Moll.

A una gran seca, una gran arremullada

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1765. Publicacions de la Universitat de València.

D'arrere d'una gran secá, vé una gran arremullá

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 54. Editorial Arte y Letras.

D'una gran secada, una gran banyada

1 font, 1995.
Font: VT, AL, BM, CL, CR, G, FL, FX, MR, MS, N, TC, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «L'oratge», p. 26. Instituto de Estudios Turolenses.

Darrera d'una gran assecada, vé una gran remullada

1 font, 2019.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. Viene a mostrar que después de días de calma pluviométrica, el ambiente atmosférico es favorable para producir tormentas. Hay creencias en la isla que días en verano son calurosos y sin viento, que predicen en pocos días tormentas. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «15. Refranes climáticos en general», p. 595. Universitat de les Illes Balears.

Darrera una gran seca, gran arremullada

1 font, 1970.
Lloc: Val.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Remullada», p. 141. Edicions Polígrafa.

Darrere d'una gran seca, ve una gran remulla

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «D», p. 44. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Darrere d'una gran secada ve una gran remullada

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 97. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

De una gran secada, una gran aiguada

1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Secada», p. 69. El Llamp.

De una gran secada, una gran mullada

1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Secada», p. 69. El Llamp.

Després d'una gran seca, una gran arremolladura

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. D», p. 127. Edicions Víctor.

Després d'una gran secada, / ve una gran mullada

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 29. La Neotípia.

Després d'una gran secada, ve una gran mullada

1 font, 1987.
Lloc: Bot (Terra Alta).
Cortès i Manyà, Antoni (1987): Dites i refranys a Bot «L'aigua», p. 15. Autoedició.

Després d'una gran sequera, ve una gran mullera

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.

Després d'una llarga secada ve una gran mullada

1 font, 1999.
En la vida s'alternen les penes amb les alegries.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 49. Edicions 62.

Després d'una secada, ve una arremullada

1 font, 2010.
Lloc: Pego (Marina Alta) i València.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Despues d'una gran ruixada, ve una gran secada

1 font, 1915.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/3/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Después d'una gran secada una gran mullada

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. D», p. 158. Impremta Querol, Tortosa.

Despues d'una secà, una bona remullà

1 font, 1933.
Em ploure massa quan s'ha de desitjar. Donar-li gust al cos quan ha passat un dijuni llarg... de lo que siga.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno I (Enero-Febrero de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). D», p. 92. Societat Castellonenca de Cultura.

Despues de una gran seca, una gran arremolladura

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «D», p. 30. Real Academia de Historia.

Después de una gran secada una gran mullada

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Después de una gran secada, una gran mullada

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «20. La natura - 20.6. Fred i calor». Web.

Gran secada, gran arremullada

1 font, 1989.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «G», p. 164. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Una gran seca, una gran arremullà

1 font, 2010.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

Una gran secà(da), una gran mullà(da)

1 font, 2009.
Lloc: Nonasp (Matarranya).
L'Eixam, 14 (2009): L'Eixam, 14. Introducció a la literatura oral de Nonasp «Refranys. U», p. 8. PDF.