Paremiologia catalana comparada digital

Qui va pel pont, va a casa

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1909.

Qui va pel pont va a casa

2 fonts, 1951.
El qui va per la riera s'arrisca que la rierada se l'emporti; qui va pel pont, no.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1126. Editorial Selecta-Catalonia.
El que va per la riera s'arrisca que la rierada se l'emporti; el que va pel pont, no.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. L'espai geogràfic», p. 530. Edicions 62.

Qui va pel pònt va a casa

1 font, 1909.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1909): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any V. Manresa, abril de 1909, núm. 31», p. 216. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui va pel pont, va a casa

1 font, 1992.
Sinònim: El bon camí és drecera.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2780», p. 340. Columna Edicions.