Paremiologia catalana comparada digital

Qui vol a Déu servir s'ha de llevar de matí

7 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1907.

Qui a Deu te de servir no li convé dormir

1 font, 1912.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1912): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any VIII. Manresa, novembre-desembre de 1912, núm. 58», p. 304. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Qui vol a Déu servir / molt treballar i poc dormir

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Servir», p. 113. Edicions Polígrafa.

Qui vol a Déu servir s'ha de llevar de matí

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble, p. 191. Editorial Millà.

Qui vol a Déu servir s'ha de llevar matí

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. El matiner», p. 112. Pagès Editors.

Qui vol a Déu servir, / molt treballar i poc dormir

1 font, 1907.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 82. L'Avenç.

Qui vol a Déu servir, molt treball i poc dormir

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. Déu i el cel», p. 116. Pagès Editors.

Qui vol a Déu servit, molt treballar i poc dormir

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 663», p. 613. Columna Edicions.