Paremiologia catalana comparada digital

Quinto ronyós, soldat pollós

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Quinto ronyós, soldat pollós

3 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 242. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Polls», p. 249. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Zooparasitàries. Sarna / Misèria / Ronya», p. 247. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 292. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Soldat pollós, quinto ronyós

1 font, 1926.
Vol dir que si els majors tenen defectes, els inferiors també en tindran.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «1 Soldat Refr. c)». Editorial Moll.

Soldat pollós, quoquí ronyós

1 font, 1992.
Sinònim: Sastres pobres que robeu, robeu que pobres sereu.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 1297», p. 159. Columna Edicions.