El gratar-se és figurat per…
Rac-rac
7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1952.
Rac rac
2 fonts, 1952.
Rac-rac
2 fonts, 2002.
Onomatopeia de la veu de la granota i del gripau.
Les granotes de la bassa, quan arriba el vespre, canten sense parar: rac-rac!, rac-rac!, rac-rac!
Equivalent en anglès: Croak-croak | Crrk | Ribbet ribbet | Ribbit ribbit | Ribet-ribet.
Onomatopeia de la veu de la granota i del gripau.
Les granotes de la bassa, quan arriba el vespre, canten sense parar: rac-rac!, rac-rac!, rac-rac!
Equivalent en castellà: Croac | Cro-cro | Cruá-cruá | Gro gro.
Onomatopeia de la veu de la granota i del gripau.
Les granotes de la bassa, quan arriba el vespre, canten sense parar: rac-rac!, rac-rac!, rac-rac!
Equivalent en francès: Brek brek | Coa | Coac | Coa-coa | Cra-cra | Croac | Croa-croa | Croak-croak | Crr-crr.
Interj. Onomatopeia de la veu de la granota i del gripau.
Les granotes que pul·lulaven per l'estany i que amb llur rac-rtac solien acompanyar més del compte els recitats i les audicions que es donaven al teatre […] (Francesc Curet, «visions barcelonines: 1760-1860», 1956).
Rac, rac
1 font, 1952.
El cant de la granota és interpretat per les fórmules: «rac, rac», que és la més comú. També hom creu que diu: «un raig, un raig». També es creu que diu: «digo digo dag», pronunciat amb molta rapidesa.