Paremiologia catalana comparada digital

Roí sia qui per roí es té

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1865.

Roí sia qui per roí es té

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 826», p. 701. Columna Edicions.

Ruhi sia qui per ruhí se te

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «R», p. 45. Manuscrit.

Ruhí sia qui per ruhí's té

1 font, 1865.
Ref. Aconsella no sentir tant baixament de sí, que's done ocasió á sér mirat ab despreci.
Equivalent en castellà: Ruin sea quien por ruin se tiene.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ruhí, na», p. 527. Hermanos Espasa, Editores.
Ref. Aconsella no sentir tant baixament de sí, que's done ocasió á sér mirat ab despreci.
Equivalent en llatí: Est sibi qui vilis, cunctis quoque vilis habetur.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ruhí, na», p. 527. Hermanos Espasa, Editores.

Ruí sigui qui per ruí es té

1 font, 1914.
Equivalent en castellà: Ruín sea quien por ruín se tiene.
Rovira i Virgili, Antoni (1914): Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català «Adagis catalans amb la correspondencia castellana. R», p. 833. Antoni López, Editor.