Paremiologia catalana comparada digital

Roda de la fortuna

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Roda de la fortuna

2 fonts, 1839.
Loc. nom. [LC]. Successió imprevisible dels esdeveniments.
No em puc queixar: la roda de la fortuna ha girat a favor meu.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «roda ». Institut d'Estudis Catalans.
Met. La inconstancia y poca estabilitat de las cosas humanas en la prosperitat y adversitat.
Equivalent en castellà: Rueda de la fortuna.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Roda», p. 715. Impremta de Josep Torner.
Met. La inconstancia y poca estabilitat de las cosas humanas en la prosperitat y adversitat.
Equivalent en francès: Roue de la fortune.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Roda», p. 715. Impremta de Josep Torner.
Met. La inconstancia y poca estabilitat de las cosas humanas en la prosperitat y adversitat.
Equivalent en italià: Ruota della fortuna.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Roda», p. 715. Impremta de Josep Torner.
Met. La inconstancia y poca estabilitat de las cosas humanas en la prosperitat y adversitat.
Equivalent en llatí: Rerum vicissitudo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Roda», p. 715. Impremta de Josep Torner.

Rodá mes que la roda de la fortuna

1 font, 1921.
De: Carreras y Artau, Tomás.
Lloc: Torreserona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0702/0006 «Figures i comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1356725». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.