Paremiologia catalana comparada digital

Sí, és minyona, per manca de nuvi

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1936.

No és minyona per falta de nuvi

2 fonts, 1969.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1844», p. 127. Columna Edicions.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Minyona», p. 184. Edicions Polígrafa.

Sí, és minyona, per manca de nuvi

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1102. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 245. Edicions 62.

Sí; és minyona per manca de nuvi

1 font, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «Els amors», p. 42. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.

Sí: és minyona per manca de nuvi

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1195. Editorial Selecta-Catalonia.