Paremiologia catalana comparada digital

Sant cristià!

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Sant cristià!

4 fonts, 1995.
Exclamació benigna en un percanç lleu.
Has caigut? Sant cristià!
Lloc: Lleida (Segrià).
Exclamació benigna, en un percanç lleu.
Has caigut? Sant cristià!
Lloc: Lleida (Segrià).
No t'adones, sant cristià, que molt sovint la maldat domina el món?
Lloc: Vic (Osona).
Exclamació benigna en un percaç lleu.
Has caigut? Sant cristià!
Lloc: Urgell.
Expressió de reprensió afectuosa.
Sinònim: Home de Déu!, fill meu!, fillet de Déu!

Sant cristià

3 fonts, 1926.
Nom que es dóna familiarment a l'interlocutor que demostra massa candidesa, mancança de notícies, poca traça, etc.
Però què tinch de contar-li, sant cristià, si arreu ahont la conegan n'hi retrauran l'auca, Pons Auca 163 | Ai, santa cristiana! ja veig que no em coneix ni coneix tampoc les persones que viuen amb mi, Oller Pap. 10.
Equivalent en castellà: Santo varón.
Expressió afectuosa amb què a vegades acompanyem una pregunta que enclou una reconvenció / nom que hom dóna a la persona que demostra massa candidesa, que ha fet una atzagaiada, etc., retraient-la-hi d'una manera afectuosa.
No tallis aquesta branca, sant cristià; l'arbre quedaria mutilat i sense gràcia / Què fas, sant cristià? No veus que això és un disbarat?
Font: R-M / IEC.
Home. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).

Sant Cristià

1 font, 1987.
Expression affectueuse.
Equivalent en francès: Saint chrétien.
Lloc: Perpinyà.