Paremiologia catalana comparada digital

Qui té febre no té fred

20 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1910.

Qui té febre no té fred

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1072. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Altres persones», p. 106. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Les malalties», p. 290. Edicions 62.
Sobre la vida i la mort.
Salvatella, Josep Maria (2022): Empordà.info «Un no dir de vells refranys - https://www.emporda.info/opinio/2022/04/02/dir-vells-refranys-64389100.html». Web.

Qui té febre, no té fred

5 fonts, 1969.
Lloc: Riba-roja d'Ebre.
Cabré i Montserrat, Dolors (1985): Riba-roja d'Ebre i el seu terme municipal «Refranys socials», p. 194. Llibreria Adserà.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 297», p. 313. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Equivalent en francès: Qui a de la fièvre, n'a pas froid.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 194. Robert Morel Editeur.
Està calent.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Refranys», p. 184. Servei Local de Català de Tortosa.

Qui té febra, no té fred

4 fonts, 1989.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 103. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 296. Editorial Antinea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 296. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui té febra no té fred

2 fonts, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «5. La salut i la malaltia - 5.2. Malaltia». Web.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Salut, consells, malalties i remeis», p. 80. Editorial Sargantana.

Qui té febra no té fret

1 font, 1915.
De: Torné Balaguer, Joan (1917-18).
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0086 «Refraner comarcá (segona tanda) - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435610304201/29/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui té febra no te fret

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui té febra, no te fret

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 245. Editorial Arte y Letras.

Qui té febre, no té son

1 font, 1992.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 135. Servei Local de Català de Tortosa.