Paremiologia catalana comparada digital

Segar-li les cames

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1805.

Segar las camas

2 fonts, 1805.
Sinònim: Segar l'hèrba sòta 'ls peus | V. Hèrba.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Segar», p. 315.
Fr. met. Trencar las camas, en la segòna accepció.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cama», p. 355. Impremta de Josep Torner.

Segar-se les cames

2 fonts, 1967.
No poder caminar a causa d'una emoció.
Lloc: Barcelona, Pineda.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cama. Expressions», p. 89. Edicions Polígrafa.
Quedar immòbil; no poder moure's de por.
Lloc: Palamós.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Segar-se les cames», p. 78. Edicions Polígrafa.
Una emoció llevar la força a algú.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «diversos», p. 41. Editorial Millà.

Segar les cames

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Desjarretar, cortar los pasos.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. S», p. 185. Imp. de J. Horta.