Paremiologia catalana comparada digital

Ser caparrut

15 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1936.

Caparrut

5 fonts, 1936.
Individu tossut, obstinat i que no es deixa convèncer.
El tiet és molt caparrut i de cap manera es va voler fer les anàlisis.
Sinònim: Cabeçut | Testarrut.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «El cap i el cervell. Seny, memòria i enteniment», p. 309. Editorial Gregal.
Sac de renecs.
Els Ximplets (2022): Dessuadores amb caputxa «Sac de renecs - https://elsximplets.cat/dites/883-renecs-x-dessuadora-amb-caputxa-unisex-8372524715961.html». Web.
Tossut. Allà on posa la banya…! De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Sinònim: Aragonès.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1936): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0045 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369307». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Home ximple o poc intel·ligent.
Lloc: Poboleda.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Caparrut 1», p. 176. Edicions Polígrafa.
Persona tossuda i feta a la seva.
Lloc: Cat., Bal.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Caparrut 2», p. 176. Edicions Polígrafa.
Persona que no comprèn les coses.
Lloc: Girona.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Caparrut 3», p. 176. Edicions Polígrafa.
La persona que té el cap gros.
Lloc: Cil.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Caparrut 4», p. 176. Edicions Polígrafa.
[…] impertèrrits a tirar cadascú pel seu cantó, caparruts i ficar la banya en tants caps tants barrets.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «I. Com ens hem vist. 3. La continuïtat», p. 36. Editorial Pòrtic.

Caparrut com un banc

1 font, 2018.
Ser molt caparrut.
Es caparrut com un banc: te dic que és blan i no podem llaurar.
Lloc: Menorca.
Riudavets, Francesc (2018): Espigolant (Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll) «Modismes, frases fetes i altres florafulles. Banc», p. 182. Institut Menorquí d'Estudis.

Caparrut, -uda

1 font, 2012.
Que se li ha ficat una cosa al cap i no vol renunciar-hi.
Equivalent en castellà: Terco, -ca | Tozudo, -da.
Lloc: Mallorca i Menorca (crec que és bastant més general).
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Caparrut, caparruda

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona obstinada, tossuda.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 52. Editorial Trabucaire.

Ser caparrut

1 font, 1982.
Equivalent en castellà: Ser tozudo, terco.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 43. Editorial Diàfora.
Equivalent en castellà: Ser un zoquete.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 43. Editorial Diàfora.

Ser molt caparrut

1 font, 2008.
En Joan, per exemple, pensava que el seu vell ho era molt, de caparrut.
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol VIII. Fuig de l'ombra i busca el foc», p. 120. Editorial Fonoll.

Ser un caparrut

1 font, 1989.
Sinònim: Ser un obstinat, tossut, porfidiós, testarrut, rebec, enterc.
Equivalent en castellà: Ser un tozudo.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 206. Editorial Claret.