Paremiologia catalana comparada digital

Ser el papu

11 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1968.

Ser el papu

4 fonts, 1968.
Equivalent en castellà: Ser el coco, fantasma.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 197. Editorial Diàfora.
Ésser fantàstic amb què es fa por a les criatures.
Equivalent en castellà: Ser el coco.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 93. Editorial Claret.
El PP m'ha tractat com si jo fos una mena de papu.
Grau, Anna (1996): Avui «Passos perduts. El papu, la pepa i el pam i…», p. 36. L'Avui / El Punt Avui.
Ser un personatge que fa por.
El Partit Popular és el papu.
Lorés, Jaume (1994): Avui «El partit popular és el papu», p. 19. L'Avui / El Punt Avui.

Papu

3 fonts, 1985.
En llenguatge infantil, brossa del nas, Mucosa assecada.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Papu», p. 165. Editorial Pòrtic.
En els diccionaris estàndards només trobem la paraula «papu» com una forma de «papa», 'insecte no volador, cuca' i 'personatge amb el que hom fa por a les criatures'. El sentit de «papu» sia «cony» o fins i tot «sexe», 'exercici de l'activitat sexual' sí era corrent anys enrera. Tampoc en castellà normatiu trobem aquest sentit de la paraula, mentre hi ha en el llenguatge oral frases com aquestes.
Equivalent en castellà: Estar todo el día con el papo abierto | Esto me lo paso por el papo.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules I. Papu», p. 251. Brau Edicions.
De: Vidal, Pau.
Font: 100 mots curiosos del català.
Martín Lloret, Míriam (2023): La tarda de Catalunya Ràdio «100 mots curiosos del català», un recull per entendre que la llengua…». Catalunya Ràdio.

Papo

1 font, 1970.
Home tímid i esquerp.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Papo 1», p. 130. Edicions Polígrafa.
Fantasma imaginari.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Papo 3», p. 130. Edicions Polígrafa.

Papu, menja't aquest home

1 font, 2012.
Arribà un home a casa seva tot irat, potser per gana, potser per un negoci errat. La dona, en aquell moment, encara no tenia res de menjar calent. —Mala dona, finestrera! —l'escridassà. —a te'n ensenyaré jo de tenir-ho tot a punt, encara que sigui a paldressades! La dona va sortir corrent escala amunt i el marit tot darrere. A l'arribar al replà, dóna la dona la mitja volta i tot arremangant-se les fandilles, va cridar: —Papu…! L'home amb un llambrec es va parar a l'ensec…
La gana i l'enfado se li havien espassat, el papu se'ls havia menjat!
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Del amor i del sexe», p. 34. Brau Edicions.

Papus!

1 font, 2012.
Es diu tapant-nos i destapant-nos els ulls amb la mà, davant d'un nen, com no veient-hi.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Coses de criatures. Algunes paraules utilitzades en llenguatge infantil…», p. 200. Brau Edicions.