Paremiologia catalana comparada digital

Ser fum de sabatots

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.

Fum de sabatots

2 fonts, 1951.
No poder obtenir una cosa o no poder treure algú ni a fum de sabatots equival a dir que no és possible d'obtenir el que desitja ni apel·lant als procediments extrems i radicals de major força. Té origen al costum de fer fum de sabatots als vidus casats de nou.
Al llibre d'Amades hi trobem recollit el costum que explica la dita. Antigament, als vidus casats de nou, la jovenalla del lloc els hi dedicava una ben llarga i sonada esquellotada. Si la parella de recent casats no s'avenia a pagar el que demanaven els del carrer, se l'intentava convèncer encenent un foc sota la finestra, en el que s'hi cremaven sabatots vells que fan gran fumera, o fins i tot excrements secs de gat, finds que es decidien a pagar (segueix a l'original). De: Amades i Gelats, Joan.
Font: Refranyer català comentat.

Això fa fum de sabatots

1 font, 1967.
Lloc: Sabadell.

Ésser fum de sabatots

1 font, 2004.
Ésser inútil, inservible.
Això és or de llei…, mentre que els bitllets que us ensenyen són fum de sabatots.
Font: A-M.

Ser fum de sabatots

1 font, 1964.
Això és or de llei, pallaresos, mentre que els bitllets que us ensenyen són fum de sabatots.
Lloc: Pallars.