Paremiologia catalana comparada digital

Ser rebec

13 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1936.

Rebec

8 fonts, 1936.
(De rebeco, isard), difícil de governar, especialment una criatura, perquè planta cara, no obeeix i fa rebequeries i marraneries.
Poc dòcil. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Marrà. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Noi que té mal geni.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols.
Persona irascible, intractable, tossuda.
Insults mallorquins.
Lloc: Mallorca.
Equivalent en francès: Rétif.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
De: Ribes, Jean.
Equivalent en francès: Rétif.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Lloc: Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.

Rebec, rebeca

1 font, 1999.
Es diu a (d')una criatura que no obeeix, que planta cara.

Ser rebec

1 font, 1982.
Equivalent en castellà: Ser tozudo, rebelde, indisciplinado.

Ser un rebec

1 font, 1989.
Sinònim: Ser un obstinat, tossut, porfidiós, caparrut, testarrut, enterc.
Equivalent en castellà: Ser un tozudo.