Locucions nominals modalitzadores. En els dos contextos, una locució i l'altra apareixen com a sinònimes i ajuden a una caracterització objectiva del personatge, per la coincidència d'apreciació. De: Valor, Enric.
«No sóc igual», pensava, «però el rei Astoret és un albercoc de pinyol dins, i s'ho colarà tot gol avall, i jo em casaré amb ell, i en lloc de vida de bruixa faré vida de reina.
Font: El rei Astoret, IV, 37.