Ser un bajà

28 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1839.

Bajà

6 fonts, 1926.

M. i f. Beneitot, mancat del bon ús de la raó.

E lo poble bajà, que hagué hoit aquestes malicioses e colorades rahons, Villena Vita Chr., c. 137 | Té aquella [Beatriu] per molt bajana, molt poch reposada, doc. any 1464 (Arx. Gral. R. Val.).

Equivalent en castellà: Necio, tontón, bobo.

Curt d'enteniment.

Neci, ximple.

Alternatives al «gilipollas» castellà.

Equivalent en castellà: Gilipollas.

Els improperis generalment més nombrosos són aquells que fan referència al suposat baix nivell intel·lectual d'aquells a qui s'adreça el mot ofensiu en un to clarament despectiu, com ara…

Home vulgar; babau; ximplet; taujà; murri.

Insults.

Bajanet

2 fonts, 1926.

M. i f. Curt d'enteniment o fluix de voluntat, que se deixa enganyar o governar massa fàcilment.

Equivalent en castellà: Bobalicón, tontón, Juan de buena alma.

Home que es deixa regir de la dona.

Lloc: Pl. de Vic, Empordà, Barc.

Tou; beneitó; consentit.

Bajà -ana

1 font, 1997.

Bonàs.

Grosser.

Beneit.

Bajà-bajana

1 font, 2020.

Mancat del bon ús de la raó; ximple, neci; d'aquí ens ve bajanada, que és una ximpleria; del llatí bajānus, propi de la ciutat italiana de Bajae, i aplicat principalment a certa classe de faves procedents d'aquesta ciutat; també bajanot, bajanarro, bajanàs.

Bajà, bajana

1 font, 1999.

Es diu a (d')una persona grossera i/o beneita.

Sinònim: Bajoc, bajoca.