Paremiologia catalana comparada digital

Ser un bajà

21 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1839.

Bajà

3 fonts, 1967.
Els improperis generalment més nombrosos són aquells que fan referència al suposat baix nivell intel·lectual d'aquells a qui s'adreça el mot ofensiu en un to clarament despectiu, com ara.
Home vulgar; babau; ximplet; taujà; murri.
Insults.

Bajà -ana

1 font, 1997.
Beneit.
Bonàs.
Grosser.

Bajà-bajana

1 font, 2020.
Mancat del bon ús de la raó; ximple, neci; d'aquí ens ve bajanada, que és una ximpleria; del llatí bajānus, propi de la ciutat italiana de Bajae, i aplicat principalment a certa classe de faves procedents d'aquesta ciutat; també bajanot, bajanarro, bajanàs.

Bajà, covard i escandalós és lo suïcida

1 font, 1967.

Bajá, na

1 font, 1839.
Adj. Lo qui es de poc entenimènt y capacitat.
Equivalent en italià: Babbaccio.
Adj. Lo qui es de poc entenimènt y capacitat.
Equivalent en italià: Babbuasso.
Adj. Lo qui es de poc entenimènt y capacitat.
Equivalent en italià: Balordo.
Adj. Lo qui es de poc entenimènt y capacitat.
Equivalent en castellà: Bobatel.
Adj. Lo qui es de poc entenimènt y capacitat.
Equivalent en castellà: Bobo.
Adj. Lo qui es de poc entenimènt y capacitat.
Equivalent en francès: Imbécile.
Adj. Lo qui es de poc entenimènt y capacitat.
Equivalent en castellà: Sandio.
Adj. Lo qui es de poc entenimènt y capacitat.
Equivalent en italià: Scimunito.
Adj. Lo qui es de poc entenimènt y capacitat.
Equivalent en francès: Sot.
Adj. Lo qui es de poc entenimènt y capacitat.
Equivalent en llatí: Stolidus.

Bajanet

1 font, 1967.
Tou; beneitó; consentit.

Bajanot

1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Vaja, no sieu bajanot.
Font: E. Vilanova, vol I, p147.

Ser bajà, na

1 font, 1968.
De poc seny, ximple.