De petit, jo era entremaliat i belluguet com el cul d'en Jaumet, i la mare atribolada em deia: «Nen, para quiet, que em fas ballar el cap».
Ser un belluguet
16 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1839.
Belluguet
6 fonts, 1839.
Persona que es mou contínuament, que no se sap estar quieta enlloc.
Aquest xiquet és un belluguet.
Que no està mai quiet. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Sinònim: Argent viu | Fa com el cul d'en Jaumet.
Lloc: Barcelona ciutat i contorns.
Persona inquieta i avalotada.
Contra totes les regles de l'honor militar del temps, sempre guanyaven per llur estratègia del belluguet basada en el moviment i la rapidesa, la iniciativa i la sorpresa.
S. m. Nom que es dòna á la persòna que no esta quièta ni assossegada en cap part.
Equivalent en italià: Avventato.
S. m. Nom que es dòna á la persòna que no esta quièta ni assossegada en cap part.
Equivalent en castellà: Bullebulle.
S. m. Nom que es dòna á la persòna que no esta quièta ni assossegada en cap part.
Equivalent en francès: Hurluberlu.
S. m. Nom que es dòna á la persòna que no esta quièta ni assossegada en cap part.
Equivalent en italià: Irrequieto.
S. m. Nom que es dòna á la persòna que no esta quièta ni assossegada en cap part.
Equivalent en llatí: Irrequietus.
Ser un belluguet
3 fonts, 1968.
Persona que es belluga contínuament, que no sap estar quieta enlloc.
Aquesta mosseta és un belluguet.
Sinònim: Ser un bellugó.
Sinònim: Veg. Ser un argent viu.
Ésser un belluguet
2 fonts, 1988.
Inquiet.
Ser un belluguet (o un feix de nervis)
1 font, 2007.
Sinònim: Semblar el cul del Jaumet, que tan aviat seu com està dret.