26 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1874.
13 fonts, 1918.
M. i adj. Home llibertí.
Tu ets cap buit y calavera, Ignor. 10.
Equivalent en castellà: Calavera.
Per als poc seriosos, esbojarrats o que no hi toquen, en tenim un reguitzell: baliga-balaga, tararot, cap de pardals, cap de trons, calavera, tocacampanes, barliqui-barloqui, tocat de l'ala, tocat del bolet, xitxarel·lo.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Perdut. De: Ausellé i Rigau, Joaquim; Carreras y Artau, Tomás.
Persona sumament flaca.
Lloc: Centelles, Cornet, Igualada.
Persona de vida desarreglada, donada al joc, la disbauxa, etc.
Lloc: Catalunya or.
Expliqueu-me, si no, per què a tots els calaveres d'aquesta vila descreguda, on l'aigua beneita es torna rància a les piles de l'església i s'hi crien cullerots, els va agafar aquella febrada de misses, rosaris, processons i novenes…
Lloc: Mequinensa.
Portada d'Itàlia pel germà de la mare, viatger empedreït a qui es titllava en secret de maçó, ateu, irreverent i calavera, i de qui es temia, per reblar el clau, que no deixaria un ral en anar-se'n al calaix.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
[…] dictaminà que, si bé no hi havia prou elements per assegurar que la pintura, tal com afirmava amb una mitja rialla l'oncle calavera, representava unes donzelles cristianes a punt de patir el martiri.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
¿Qui havia redreçat la fàbrica d'extracte, netejant-la d'elements indesitjables que s'omplien la butxaca aprofitant la inèpcia del sogre i la despreocupació del cunyat, aquell calavera irritant que hauria fet santament de morir-se abans de dilapidar…
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
La conquesta, atribuïda per llengües malicioses de l'època a un parany ordit per la superiora i no pas a la força de seducció del Segarra, ja gran i força malmès, va decebre el calavera.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Equivalent en francès: Crétin.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
De: Ribes, Jean.
Equivalent en francès: Crétin.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Lloc: Catalunya del Nord.
Es diu a (d')un home disbauxat. En sentit propi és el crani d'un esquelet.