Paremiologia catalana comparada digital

Ser (un) cançoner

16 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1926.

Cançoner

3 fonts, 1926.
Adj. Que cançoneja, que obra amb excessiva lentitud.
No siguis cansoner!, Vilanova Obres, xi, 83 | Passaven lentament, d'un vol cançoner, irresolut, Pous Empord. 189.
Equivalent en castellà: Remolón, pausado, flemático.
Lloc: Empordà, Olot, Plana de Vic, Solsona, Barc., Urgell, Camp de Tarr., Tortosa.
Adj. Impertinent en berbes o en la conversa. No sigues cançoner: no em vinguis amb cançons (Benassal).
Lloc: Maestrat.
Equivalent en castellà: Tardón.
Algú que amb tota mena d'excuses triga molt a fer les coses, que és lent, que fa el ronsa.
Cada dia surt amb la mateixa cançó de no prendre's la medecina.
Sinònim: Gansoner | Romancer.

Ser un cançoner

3 fonts, 1982.
Es diu del qui posa excuses o tarda per fer les coses.
Equivalent en castellà: Ser un remolón.
Sinònim: Ser una ànima de càntir (o un aturat, o un babau, o un badabadoc, o un cap de cony, o un estaquirot, o un mastegatatxes, o un pixafreda, o un romancer, o una bleda assolellada, o una fleuma) | Ser un sopes.
Sinònim: V. Ser un ànima de càntir.

Ésser un cançoner

2 fonts, 1994.
Aquell que no para de repetir sempre el mateix.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

Cançoner, a

1 font, 2024.
Adj. Que, amb circumloquis, hesitacions, excuses, etc., difereix l'execució d'una cosa, triga fora mesura a fer les coses.
Font: DIEC2.

Cançoner, cançonera

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que triga molt, massa, a fer les coses.

Esser molt cançoner

1 font, 1984.
Molt bo de romanços.
Lloc: Menorca.

No siguis cançoner

1 font, 2010.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).

Ser molt cançoner

1 font, 2003.
Ser molt xarraire i sense substància.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).

Un cançoner

1 font, 1961.
No acabar mai.
Lloc: Esparreguera.