Adj. Que té la llengua grossa o llarga.
Lloc: men.
Adj. Llenguerut.
Guarde't de la dona vana e lenguda no escamp en les tues orelles verins de mort, Canals Carta, c. 58 | La lengua y morros / restaren forros / a ser lenguda, Spill 10425.
Equivalent en castellà: Charlador | Lenguaraz.
Equivalent en castellà: Largo de lengua, lenguaraz, suelto de lengua.
Després hi ha els llenguts, que contesten de mala manera i encara tenen temps i els agrada fer llengots o ganyotes.
Qui té molta llengua. Malparlat.
Llenguallarg, llepaculs, fluix de llengua, llengut, llepa, llengua viperina… La llengua no té os, però trenca el més gros. Fotre's la llengua al cul. Anar-se'n de la llengua. Quantes maneres de referir-nos al poder malèfic de les paraules en les relacions humanes! ¿Però hem sabut traslladar la bellesa i el potencial benèfic que també tenen en expressions populars similars? ¿N'hi ha una oferta paral·lela en sentit oposat? Diria que no.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Catalunya del Nord.