Equivalent en castellà: Largo de lengua, lenguaraz, suelto de lengua.
Ser un llengut
12 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1968.
Llengut
6 fonts, 1977.
Després hi ha els llenguts, que contesten de mala manera i encara tenen temps i els agrada fer llengots o ganyotes.
Lloc: Rosselló.
Qui té molta llengua. Malparlat.
Llenguallarg, llepaculs, fluix de llengua, llengut, llepa, llengua viperina... La llengua no té os, però trenca el més gros. Fotre's la llengua al cul. Anar-se'n de la llengua. Quantes maneres de referir-nos al poder malèfic de les paraules en les relacions humanes! ¿Però hem sabut traslladar la bellesa i el potencial benèfic que també tenen en expressions populars similars? ¿N'hi ha una oferta paral·lela en sentit oposat? Diria que no.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Catalunya del Nord.
Llengut -uda
2 fonts, 2019.
Adj. replicaire, amb paraules o expressions malsonants.
Lloc: Palafrugell.
Que contesta de mala manera.
El teu fill s'està tornant molt llengut, eh? Li he dit que es fes el llit i m'ha clavat un moc.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Ser un llengut
2 fonts, 2014.
Un llengut, en canvi, és aquell que té molta llengua i que contesta de males maneres encara que no tingui gota de raó.
Sinònim: Tenir molta llengua.
Qualsevol advertència que li feien, la contestava de mala manera: era un llengut.
Sinònim: Ser un llenguallarg.
Lloc: Vic (Osona).
Llengut llenguda
1 font, 2023.
Persona que contesta de manera irreverent.
Ets un llengut! A la gent gran no se'ls hi contesta d'aquesta manera.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Ser un llengut, -guda
1 font, 1968.
Que té la llengua molt llarga. Que no va amb compte amb el que diu.
Ell es queixa, i amb raó, ja que ella és molt llenguda i sempre li contesta amb insolències.