24 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1865.
9 fonts, 1865.
Adj. Que té la llengua grossa o llarga.
Lloc: men.
Adj. Llenguerut.
Guarde't de la dona vana e lenguda no escamp en les tues orelles verins de mort, Canals Carta, c. 58 | La lengua y morros / restaren forros / a ser lenguda, Spill 10425.
Equivalent en castellà: Charlador | Lenguaraz.
Equivalent en castellà: Largo de lengua, lenguaraz, suelto de lengua.
Després hi ha els llenguts, que contesten de mala manera i encara tenen temps i els agrada fer llengots o ganyotes.
Adj. m. i f. Que diu més que no farà, que parla més que no deuria, que no calla per desvergonyiment, irreverència, etc.
Equivalent en alemany: Vorlaut, geschwätzig (adj.); Schwätzer -in (m. f.).
Adj. m. i f. Que diu més que no farà, que parla més que no deuria, que no calla per desvergonyiment, irreverència, etc.
Equivalent en anglès: Foul-mouthed.
Adj. m. i f. Que diu més que no farà, que parla més que no deuria, que no calla per desvergonyiment, irreverència, etc.
Equivalent en castellà: Largo -ga (o ligero -ra) de lengua.
Adj. m. i f. Malparlat.
Equivalent en castellà: Lenguaraz, deslenguado -da.
Adj. m. i f. Que diu més que no farà, que parla més que no deuria, que no calla per desvergonyiment, irreverència, etc.
Equivalent en francès: Bavard -arde, cancanier -ière (m. f.).
Adj. Qui parla mòlt.
Equivalent en castellà: Hablador, charlatan, lenguaz, lenguaraz.
Adj. Qui parla mòlt.
Equivalent en llatí: Garrulus.
Qui té molta llengua. Malparlat.
Llenguallarg, llepaculs, fluix de llengua, llengut, llepa, llengua viperina… La llengua no té os, però trenca el més gros. Fotre's la llengua al cul. Anar-se'n de la llengua. Quantes maneres de referir-nos al poder malèfic de les paraules en les relacions humanes! ¿Però hem sabut traslladar la bellesa i el potencial benèfic que també tenen en expressions populars similars? ¿N'hi ha una oferta paral·lela en sentit oposat? Diria que no.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Catalunya del Nord.