Persona aturada, badoca, que actua lentament.
Lloc: Alt Urgell.
Adj. i m. i f. Persona que s’encanta amb qualsevol cosa, apàtica, lenta a obrar. Del llatí Pamphĭlus, nom propi (potser del personatge de la comèdia del mateix nom escrita en llatí el segle XII), del grec pámphilos [πάμφιλος], ‘amic de tothom’, aplicat irònicament a qui transigeix amb tot, compost de παν ‘tot’ i φίλος ‘amic’.
Adj. i m. i f. Ingenu, babau, sense malícia. Del llatí Pamphĭlus, nom propi (potser del personatge de la comèdia del mateix nom escrita en llatí el segle XII), del grec pámphilos [πάμφιλος], ‘amic de tothom’, aplicat irònicament a qui transigeix amb tot, compost de παν ‘tot’ i φίλος ‘amic’.